Pan i verea

Literatura nestremeñu

3 BREVIS PROLOGUS

1L PROLOGU:
«El ombri acutau escrebi nun fóliu, sin salilsi, supiendu entavia que lo qu’escrebi es milenta e vezis mas grandi que milenta e fólius huntus.»

2U PROLOGU:
Hazi tres añus, cuandu m’asartó l’idea d’abaldonal el castellanu i abraçal sin avehinu el estremeñu pa la criación puética, enhamás creyí que huesi escapás de sintilmi tan agustu escrebiendu. Pueu izil qu’é atopau la carrucha ondi mehol viahan los mis pensamientus.
Muchus, a la escontra, án siu los qu’án creticau esta hazeta, polo que tomé a tranquihu hazel un libru bilíngüi, trauhendu al castellanu los puemas. Tamién arreparé añiil un lésicu al final l’obra. Sin embalgu, esu sedria emperifollal vurgalmenti el testu, engafándulu e parásitus lingüísticus que çuguin la hangri dondi á bebiu la pruma. Ametalal los velsus, en precurandu refrehalus sin abel lus, sedria açuñalus en cachinus cola cegahina l’inoráncia.

3L PROLOGU:
Velequí qu’esti libru se vos prehenti encorapatau en metá dun ibielnu buhiu i que busqui una calentança familial.
Velequí qu’esti libru arrehuya dotrus mundus i aiga envelneciu ―disquiá qu’avehanti tamién― nel mesmu lugal ondi apareció.
Velequí qu’esti libru nu çugara e dengún pechu pol nu bel tiniu enhamás la neseziá de vivil atelau.
Sempri á desistiu: nu estuvió a téncias de nacel ni estará a téncias de moril. Es la imahin dun arbu que se feguró el pensaeru i lo articuló en libru. Endigual que las flamas que quearun emprenás nel carreti el tiempu, asina estas páhinas. Tini alma e filusofu, feitiu de muhel ―felís coyontura l’almonia―, luenga e nuevu, parabras de viehu, piezis de chengu i candil antigu p’alampal la rúspira verea arriba
.


Escribe tu comentario


Usuario de eXtreblog (sí/no)

Nombre:

Contraseña:
?


Comentario:

Escribe el resultado de la suma:

contador gratis
contador gratis